fbpx

Història

Associa’t

Més de 20 anys d’història

Aigua de Coco va néixer el 20 de desembre de 1994 amb l’objectiu principal de cobrir les necessitats de les famílies que vivien al carrer a la ciutat de Battambang (Cambodja).

Posteriorment va augmentar el seu àmbit d’actuació al Brasil i a Madagascar amb una clara orientació cap a la infància i les seves necessitats.

Actualment Aigua de Coco té com a missió contribuir a la millora de la qualitat de vida dels col·lectius en situació d’exclusió social en països del Sud on hi ha més de 40.000 persones beneficiant-se dels nostres projectes, repartits en tres continents.

Foto: 1997. Cambodja Jose Luis Guirao, fundador de l’ONG

Els anys 90: els inicis d’Aigua de Coco

Després del genocidi perpetrat a Cambodja, la falta de recursos feia de l’enginy la millor arma contra la mort. Als hospitals se subministrava aigua de coco per via intravenosa als ferits de guerra i nosaltres vam voler adoptar-ho com a senyal d’identitat per a una ONG que naixia amb un propòsit molt ambiciós: la reinserció soci-laboral de famílies del carrer. *Ptea *Teuk *Dong es va traduir del *khemer per a donar nom a l’ONG “La Casa de l’Aigua de Coco”.

A la fi de 1995 i principis de 1996, José Luis Guirao va ser a Ruanda per a atendre la població desplaçada pel genocidi que estava acabant amb l’ètnia tutsi. Però l’imperatiu governamental de silenciar la matança, va obligar moltes organitzacions d’ajuda humanitària a abandonar el país i tots els cooperants, entre ells Jose Luis Guirao, van haver de partir per a protegir les seves pròpies vides.

Jose Luís es va traslladar a Madagascar on inicia un nou projecte d’acolliment de famílies del carrer en *Fianarantsoa.

Principis de segle: Nous reptes

A Espanya, els anys 2000 són un canvi a nivell intern. Saltem al continent americà. I és en aquest any, juntament amb la *Asociaçao Dos Habitants *Joanes *Leste, a la ciutat de Salvador de Badia (el Brasil), quan comença un nou projecte d’atenció a les dones més empobrides de la *favela de *Alagados.

Mentre el projecte del Brasil enlaira, a Madagascar i Cambodja sorgeixen noves activitats com a cinemes populars, formació de dones en presons o botigues d’artesania. Els bons resultats de les accions continuen augmentant i cada vegada són més les famílies reinserides. En 2003, a Madagascar, neix l’ONG *Bel Avenir, que desenvoluparà nous projectes en *Tulear, al sud de l’illa.

L’any 2004 reforcem els nostres acords amb diversos col·laboradors per a atendre les activitats de Cambodja.

La consolidació d’un projecte

En aquesta última etapa, Madagascar pren el màxim protagonisme per l’envergadura de tots els seus projectes. Projectes educatius centrats en lluitar contra l’explotació laboral infantil habitual en una zona de mines de sal i safirs, formació ambiental, suport a escoles públiques, activitats d’oci i temps lliure i una infinitat d’activitats més en les quals participen nens i nenes en risc d’exclusió social.

X
X