#solidarigrafia
Associa’t
Juliol – Octubre 2017
Campanyes
#solidarigrafía és l’art de reescriure la realitat amb actes compromesos, seguint diferents estils. Però també pot entendre’s com el conjunt de trets que caracteritzen l’acció responsable i generosa cap a uns altres per part una persona o col·lectiu.
Aquesta campanya d’escolarització 2017 té com a objectiu recordar-nos l’impacte positiu que va tenir en la nostra vida l’accedir a una educació, que ens va permetre tenir més oportunitats de futur.
Alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: “garantir una educació de qualitat i aprenentatge a tothom al llarg de la vida” en Aigua de Coco confirmem el compromís amb l’accés universal a l’educació a través de la realització dels nostres projectes pedagògics i soci-educatius.
Aquest any, a més de finançar les beques escolars de Madagascar i Cambodja, la campanya d’escolarització va també orientada a satisfer les necessitats relacionades amb la formació professional, una de les recents apostes d’Aigua de Coco per a possibilitar que les noves generacions puguin llaurar-se un futur aprenent oficis demandats.
Objectius
L’objectiu econòmic de la xarxa d’Aigua de Coco (països participants Espanya, França, Cambodja i Madagascar) són 32 500 € que aniran destinats principalment a:
- Despeses d’escolarització: 1860 €
- Material escolar: 9000 €
- Personal (educadors, professorat): 1000 €
- Centre de formació professional i secundària de les Salines (formadors costura, cuina, ensenyaments generals, kits de costura, equipaments cuina, mobiliaris): 12 140 €
- Formació professional en agricultura i ramaderia de *Mangily: 1000 €
Accions que durem a terme:
Acció n°.1: Subministrament de material escolar, inscripció i suport educatiu
Aigua de Coco vol equipar a més de 1800 nens i nenes, que viuen en condicions extremes tant a Madagascar com a Cambodja, amb el material escolar que els permeti continuar estudiant durant un any en bones condicions. En funció de les necessitats del nivell escolar i de la seva escola, a la fi de setembre i octubre es distribuiran: quaderns, bolígrafs, regles, gomes, llapis i carpetes. El programa de beques comporta també un seguiment social i pedagògic al menor i a la família, per a reforçar la seva escolarització.
Acció n°. 2: Enfortiment de les competències del professorat i de l'equip de gestió dels centres d'educació.
La qualitat de l’educació depèn de la formació que s’imparteix pel que Aigua de Coco es compromet a millorar-la en 2 àmbits:
- Proporcionar al professorat les eines pedagògiques necessàries perquè puguin impartir un ensenyament de qualitat (guixos, pissarres, material educatiu, kits de costura…).
- Organitzar sessions de formació per al professorat amb l’objectiu d’enfortir les seves competències i coneixements, i permetre la posada en pràctica del pla d’acció de suport a les estructures de gestió dels establiments escolars.
Acció n°. 3: Atendre les necessitats nutricionals de les nenes i nens escolaritzats.
Amb l’objectiu de facilitar l’assistència dels nens i nenes dels barris més desfavorits de Madagascar, Aigua de Coco contribuirà a la gestió dels menjadors escolars, una potent eina contra l’abandó escolar.
Acció n°. 4: Equipament
Dotar al centre de formació professional i secundària de les Salines de l’equipament (cuina, mobiliari) necessari per a dur a terme les activitats formatives.
El context de l’educació a Madagascar:
El sistema educatiu malgaix està molt afectat per la situació social i econòmica del país. El pressupost de l’educació nacional es manté baix. Les desigualtats regionals són grans i els ciclons i les inundacions són freqüents el que deteriora encara més les condicions de vida.
Els nens i les nenes de menys de 14 anys representen gairebé la meitat de la població malgaixa. Moltes famílies viuen per sota del llindar de la pobresa (de mitjana, solament 35% de la població té accés a aigua potable) i les famílies, en general, tenen problemes per a finançar l’educació dels seus fills.
Problemes de l'educació a Madagascar
La majoria dels nens i les nenes en edat escolar van a primària. No obstant això només una mica més de la meitat aconsegueix acabar el cicle sencer i l’alumnat necessita una mitjana de set anys per a acabar l’escola primària, que dura normalment cinc anys. Això es deu en part al fet que la majoria dels nens i les nenes de 5 a 14 anys treballa.
Per a l’ensenyament secundari, el personal de la direcció dels col·legis i instituts parla de problemes recurrents com:
– Fatiga causada per la malnutrició
– Absentisme degut a les malalties (paludisme, diarrees…)
– Llargs trajectes a peu per a arribar als col·legis
– La gran quantitat d’alumnat per classe, sobretot en els col·legis: 80 estudiants per classe és un número freqüent.
– El personal docent és d’edat avançada, i la contractació dels futurs professors funcionaris és difícil a causa del salari poc atractiu que els ofereixen per al nivell de formació exigit, per la qual cosa l’Estat contracta molts interins.
– Als establiments escolars els falten locals, material, documents, sales d’informàtica i menjadors.
El contexto educativo en Camboya
Totalmente destruida por la guerra y por el régimen de los jemeres rojos en los años setenta, Camboya se ha comprometido con la reconstrucción completa del país desde 1979. Desde finales de los noventa, el Ministerio de Educación, Juventud y Deporte (MoEYS) ha introducido planes, estrategias y políticas con el objetivo de establecer el sistema educativo en todo el país: la política de reagrupación de las escuelas para compartir los medios; la política de reducción de la pobreza con el objetivo de permitir a las familias más necesitadas que envíen a sus hijos a la escuela; el programa para implantar en las escuelas un entorno educativo, igualitario, solidario, no violento y atento al bienestar físico y mental de los niños; la política de sanidad en las escuelas (el programa de sanidad básica para los alumnos y profesores; la educación en higiene elemental y en la prevención de las enfermedades …); y, más recientemente, la política de educación de los niños en situaciones desfavorecidas (Unicef).
Problemas de la educación en Camboya
Estos números ocultan las grandes diferencias, tanto geográficas como humanas que existen.
En el aspecto geográfico, no todas las escuelas tienen las mismas condiciones y algunas están situadas en zonas muy pobres o en zonas rurales muy remotas, que son las más desfavorecidas: el 49% de ellas no tiene acceso al agua potable; el 33% no dispone de letrinas y el 2% el techo, las paredes y el suelo en muy mal estado. No todos los centros ofrecen los seis niveles de la educación primaria y muchas comunidades no tienen colegio ni instituto. Casi la mitad de las escuelas funcionan a turnos (los niños van por las mañanas o por las tardes) por falta de profesores y de clases; tampoco hay suficientes libros en clase para todos los niños (3-4 alumnos por cada grupo de libros en la escuela primaria).
En el lado humano, las discriminaciones existen y son muy evidentes. Si una familia pobre puede enviar un solo hijo o hija al colegio, mandará al varón. En los institutos, las niñas pobres van más a la fábrica que a la escuela. Pero respecto a las bajas tasas de asistencia al instituto tanto de niños como de niñas, la diferencia es solamente de un 2% menos de niñas en relación con el número de niños.
La distribución del desayuno en la escuela y un programa de becas permiten a más niños pobres ir a la escuela de manera regular, pero los esfuerzos siguen siendo insuficientes. Además, el trabajo de los niños y las niñas sigue siendo para la mayoría de ellos más real que su escolarización. Unicef estima que en el año 2012 un 36 % de niños entre 5 y 14 años trabaja. Si tienen alguna discapacidad, un estudio de MoEYS del año 2004, afirmaba que entre el 2,5 % y 3 % de estos niños y niñas están excluidos del sistema educativo a causa de ello. Desde 2008 se han adoptado medidas no solo para hacer posible su escolarización, sino también para que su discapacidad sea mejor asumida y se integren en el seno de su comunidad.
Aunque la situación ha mejorado considerablemente desde hace 15 años, todavía queda mucho por hacer para que el sistema educativo camboyano recupere su retraso y consiga integrar equitativamente a la parte vulnerable de la población (las mujeres, los pobres y las personas con discapacidad).