Nenes formades, dones apoderades
Associa’t
Març – Maig 2017
Campanyes
La Escola dels Safirs va obrir les seves portes a l’abril de 2008 per a acollir a 200 nens i nenes del llogaret i voltants de Antsohamadiro, al sud de Madagascar, situada en una província de terres àrides. La major part treballava en les mines de safirs, la principal font de riquesa de la zona i no estaven escolaritzats a causa de l’absència d’escoles pròximes.
L’Escola dels Safirs és un centre d’educació primària amb un internat per a nenes de 8 a 14 anys, provinents de famílies desfavorides que viuen lluny de l’escola. Així garantim el seu accés a l’educació; ja que les famílies no permeten a les seves filles recórrer soles llargues distàncies, i no existeixen escoles pròximes a les que acudir.
El nostre objectiu econòmic és de 10.000€ que aniran destinats a finançar el funcionament de l’internat de les nenes, a més del menjador escolar i els tallers de sensibilització i suport pedagògic dirigits a tots els nens i nenes matriculats a l’Escola dels Safirs. Amb això volem contribuir a posar fi a l’explotació infantil d’aquesta zona de mines de pedres precioses, i que totes les nenes i nens tinguin accés a una educació de qualitat basada en la informació, la salut i la ciutadania.
A més del projecte educatiu, 40 nenes de zones molt allunyades de l’escola viuen amb monitores en l’internat de l’Escola de Safirs, convivint amb altres nenes de la seva edat, compartint i aprenent a fer-se càrrec de la residència i de si mateixes.
Tant en la residència com a l’escola (en el menjador escolar juntament amb la resta de l’alumnat de l’escola), es beneficien del projecte de lluita contra la malnutrició. L’esmorzar del menjador compta amb un complement alimentós que té un alt valor nutritiu com és la *moringa; i tot l’alumnat es beneficia del seguiment social i sanitari.
L’alumnat també participa en els tallers de sensibilització sobre la higiene i la salut reproductiva, activitats d’agermanament amb les escoles *Námana, sortides pedagògiques i campaments d’estiu en els Centres d’Educació Mediambiental de *Mangily.
Per què posem el focus en les nenes?
Educant-les generem un impacte molt gran en elles i en la societat en general. Per exemple: les nenes que reben educació són 4 vegades menys propenses a casar-se primerenc. Les que sí que ho fan trunquen la seva educació i els cercles de pobresa, violència e analfabetisme continuen. Les nenes que conclouen la seva educació comencen un cercle diferent: tindran menys fills i aquests tindran més possibilitats de ser saludables. Els fills i filles de les mares amb educació tenen 40% més possibilitats de viure més enllà dels 5 anys i els seus fills tenen el doble de possibilitats d’assistir al col·legi. Així trenquem el cercle de la pobresa!
Les nenes que assisteixen a l’escola veuen beneficis immediats que van més enllà del que estan aprenent: ser una estudiant millora el seu estatus en la comunitat, millora la seva salut i fa que estiguin menys exposades a perills. I per cada any d’educació secundària més que completin, guanyaran 20% més quan siguin adultes.
Són el catalitzador més potent de canvi en una comunitat: elles s’apoderen i això porta efectes molt positius per a la seva família, la seva comunitat i tota la societat: les dones pobres, del que guanyen, inverteixen el 90% en les seves famílies; els homes, el 30%. I per al país: si el 10% més de les nenes acaba la seva educació secundària, el *PBI augmenta fins a un 3%.
(font: www.care.org)
Què és l’apoderament?
Segons el Diccionari d’Acció Humanitària i de Cooperació al Desenvolupament, quan parlem de grups de dones l’apoderament és
¿Qué es el empoderamiento?
Según el Diccionario de Acción Humanitaria y de Cooperación al Desarrollo, cuando hablamos de grupos de mujeres el empoderamiento es
“una estratègia que propícia que les dones, i altres grups marginats, incrementin el seu poder, això és, que accedeixin a l’ús i control dels recursos materials i simbòlics, guanyin influència i participin en el canvi social. Això inclou també un procés pel qual les persones prenguin consciència dels seus propis drets, capacitats i interessos, i de com aquests es relacionen amb els interessos d’altres persones, amb la finalitat de participar des d’una posició més sòlida en la presa de decisions i estar en condicions d’influir en elles.
Implica:
a) La presa de consciència sobre la seva subordinació i l’augment de la confiança en si mateixes (“poder propi”).
b) L’organització autònoma per a decidir sobre les seves vides i sobre el desenvolupament que desitgen (“poder amb”).
c) La mobilització per a identificar els seus interessos i transformar les relacions, estructures i institucions que els limiten i que perpetuen la seva subordinació (“poder per a”).
Aquesta manera d’entendre l’apoderament de les dones no identifica el poder en termes de dominació sobre uns altres, sinó com l’increment per les dones de la seva autoestima, capacitats, educació, informació i drets; en definitiva, com el control de diversos recursos fonamentals a fi de poder influir en els processos de desenvolupament:
a) Recursos materials: físics, humans o financers (l’aigua, la terra, les màquines, els cossos, el treball i els diners).
b) Recursos intel·lectuals: coneixements, informació, idees.
c) Ideologia: facilitats per a generar, propagar, sostenir i institucionalitzar creences, valors, actituds i comportaments.
Objectius